La història de Vilanova i la Geltrú no és només un relat local: és una narració que combina identitat, progrés i memòria col·lectiva. Per tal que la teva ment ho assimili amb facilitat, et guiaré per una cronologia clara, amb dades clau, sorpreses culturals i vincles poderosos amb el present. Veureu com el passat batega en cada carrer, plaça i edifici d’aquesta ciutat costanera catalana.
Properament investigarem:
- evolució de Vilanova
- patrimoni de la Geltrú
- arrels històriques de Vilanova
- llegat cultural vilanoví
- orígens medievals de la Geltrú
Introducció històrica: abans que la vila moderna
Abans que existís “Vilanova” com a tal, la zona ja albergava poblacions antigues. A la comarca del Garraf s’han documentat més d’onze assentaments ibèrics, entre ells el de la Geltrú. Aquestes comunitats ibèriques mantenien comerç marítim: exportaven ceràmiques des del seu port cap a altres punts del Mediterrani. Més tard, en època romana, s’hi van instal·lar estructures d’assentament que seguien el patró urbà mediterrani. Així, els fonaments humans del territori ja existien molt abans que sorgís la ciutat que avui coneixem.
La Geltrú antiga: nucli primordial
La Geltrú apareix documentada en temps medievals com un nucli de poder, vinculat al bisbat de Barcelona en alguns períodes. Al seu costat, la zona marítima i els terrenys baixos, vinculats a Cubelles, oferien espai per expandir-se quan la terra de la Geltrú resultava limitada. És en aquest context que sorgeix la “Vila Nova de Cubelles”, que després esdevindrà l’embrió de la part moderna de la ciutat.
La fundació formal i l’edat mitjana de la vila
La coexistència de dos nuclis (la Geltrú i Vila Nova) comportà una fusió progressiva. L’any 1274, el rei Jaume I atorgà la Carta de Població a la Vila Nova de Cubelles, formalitzant el seu assentament i autonomia. Amb el temps, ambdós nuclis es van entrellaçar, unint els seus destins. Durant l’edat mitjana, l’activitat marítima i agrícola consolidaren un teixit econòmic incipient, mentre que les elits locals edificaven castells i esglésies per afirmar el seu poder territorial.
Llegendes i mite fundacional
Una llegenda popular sosté que habitants de la Geltrú van fugir de les imposicions del senyor feudal —com el dret de cuixa— i van establir una nova vila prop del mar, la “Vila Nova”. Tot i que la llegenda manca de base documental ferma, compleix una funció simbòlica poderosa: cultivar el sentit de rebel·lia, llibertat i distinció davant el poder feudal. Aquesta ressonància mítica potencia l’acceptació emocional del relat local.
Avanç cap a l’Edat Moderna: comerç i transformació
Als segles XVI al XVIII, Vilanova i la Geltrú va reforçar la seva posició gràcies al comerç marítim, l’activitat portuària i la creixent vinculació amb rutes atlàntiques. Quan Carles III va autoritzar el comerç amb Amèrica, moltes fortunes indianes invertides a la ciutat van marcar un salt econòmic i arquitectònic. Els comerciants enriquits van construir habitatges senyorials, jardins romàntics, palaus i institucions culturals que avui formen part del patrimoni local. En aquesta fase, Vilanova es converteix en un mirall de l’esplendor colonial: una identitat moderna construïda a partir de la connexió amb ultramar.
L’empremta dels indians
El fenomen indià (les fortunes tornades de les Amèriques) va deixar la seva empremta en mansions, carrers i en l’orgull local. Però també conté una ombra: part d’aquelles riqueses provenien del comerç esclavista, un capítol que la ciutat recupera avui com a memòria crítica i d’aprenentatge. Aquesta tensió entre orgull cultural i responsabilitat històrica reforça l’acceptació cognitiva del relat: reconeixem allò bell i allò fosc, i això humanitza la narrativa.
Segle XIX: industrialització, ferrocarril i expansió urbana
El segle XIX representa un punt d’inflexió decisiu. Vilanova i la Geltrú inicia un procés d’industrialització que transforma el seu teixit socioeconòmic. Entre les indústries emergents, la tèxtil destaca com a motor d’ocupació i innovació local. Entre 1882 i 1884 s’inaugurà la línia de ferrocarril que connectà la ciutat amb Barcelona i altres punts clau, dinamitzant el transport de mercaderies i persones. La millor accessibilitat va permetre un creixement demogràfic sostingut i l’expansió de nous barris, unint el marítim amb l’urbà.
Figures locals i arquitectura senyorial
Entre les personalitats destacades hi figura Josep Tomàs Ventosa Soler, impulsor de la transformació urbana i benefactor de l’espai públic. Igualment, palaus com la Casa Cabanyes o la Casa Samà manifesten l’estil indià modernista amb jardins romàntics i elements decoratius exuberants. Aquesta arquitectura no només embelleix la ciutat, sinó que transmet un missatge simbòlic de progrés, prestigi i legitimitat local.
Segle XX: conflictes, recuperació i turisme
El segle XX es viu com un període de reptes i resiliència per a Vilanova i la Geltrú. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la ciutat va patir bombardejos que van malmetre infraestructures clau com el port i l’estació. L’economia local, especialment la indústria tèxtil, va patir paralització, desabastiment i emigracions forçades. Però després del conflicte s’inicià un lent procés de reconstrucció. A partir dels anys cinquanta, la diversificació econòmica, l’impuls dels serveis i la visió cap al turisme costaner van transformar novament la ciutat. El 1974 es construí el Port Esportiu, consolidant la relació de Vilanova amb el mar com a bandera del turisme nàutic. Avui conviuen el llegat industrial amb la cultura de l’oci, el patrimoni arquitectònic i una ciutat que mira cap al futur.
Patrimoni cultural i museus
Entre els referents destaquen la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, amb col·leccions d’art, arqueologia i literatura. També el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú alberga una de les col·leccions de vapor més importants del món. El nucli antic, les ermites, esglésies i palaus sobreviuen com a nodes de memòria viva, integrats en rutes culturals. El Carnaval de Vilanova —amb tradicions com la “merengada”— i altres festes populars reforcen el sentiment comunitari.
Vilanova i la Geltrú avui: identitat viva i projectes de futur
Avui, Vilanova i la Geltrú és la capital de la comarca del Garraf, amb una població propera als 66.000 habitants. Es troba a 40 km al sud-oest de Barcelona i combina la seva condició costanera amb una infraestructura moderna i ben connectada. La seva identitat arquitectònica —barreja de medieval, modernista, colonial i innovadora— crea un paisatge urbà ric i divers. La ciutat aposta també per la sostenibilitat urbana, la mobilitat intel·ligent i la recuperació del patrimoni com a motor de vida local i de turisme cultural.
Principals fites urbanes i culturals
- Restauració del nucli antic i rehabilitació arquitectònica.
- Millora de la xarxa ferroviària i connexions ràpides amb Barcelona.
- Projectes de mobilitat sostenible i reducció d’emissions.
- Foment del turisme cultural, patrimonial i nàutic.
- Programes de memòria històrica i reconeixement del patrimoni intangible.
El relat de la història de Vilanova i la Geltrú funciona com un pont entre generacions: evoca arrels profundes, incorpora llums i ombres, i permet entendre el present amb més claredat. Gràcies a aquesta connexió emocional i cognitiva, la ciutat no és un museu passiu, sinó un organisme viu que vibra amb el seu passat i nodreix el seu futur.
Viure, conèixer i admirar: record, identitat i retorn
